Les arts xineses de l'ebrietat

En una terra on encara avui la gent no es casa ni per l’església ni pel jutjat, sinó pel restaurant, i on els negocis no es tanquen a l’oficina, sinó al sopar de feina, el ritual del brindis personalitzat amb cadascun dels comensals juga un paper tan important, que fins i tot els abstemis han de buscar-se algú que els acompanyi als sopars de compromís perquè brindi en el seu nom. Al marge dels jocs socials del banquet, van sorgir a la Xina una sèrie de poetes, pensadors, cal·lígrafs, lluitadors d’arts marcials i altres borratxos místics que van convertir l’ebrietat en un camí exultant de saviesa i creació. Aquesta obra és un recorregut pels diferents accents de l’ebrietat xinesa, una tradició mil·lenària que el segle passat també va interessar els poetes catalans. Conté trenta-tres poemes i fragments filosòfics sobre l’ebrietat directament traduïts del xinès per Manel Ollé, al costat de tres poemes, també ebris, versionats per Marià Manent, Josep Carner i Joan Ferraté. (Editorial)