Hi ha estudis que afirmen que cada caràcter xinès té la funció d’explicar per si mateix el seu significat, ja que el seu origen es remunta a l’escriptura pictogràfica. Aquests dibuixos només són una miniatura d’objectes del món exterior, i un caràcter només expressa les seves accepcions a través de l’escriptura. Això significa que cada caràcter xinès és el seu propi petit diccionari. Si tenim una oració formada per dos, tres o quatre caràcters, cadascun d’ells pot interpretar-se mútuament, corroborant-se, explicant-se i aclarint-se entre si. Així doncs, un estudiant xinès que ja ha acabat la primària, potser només ha après 2000 caràcters, però ja serà capaç de llegir i entendre un diari en xinès. Hi ha moltes discrepàncies en els estàndards que segueixen les institucions d’autoritat quant al número de caràcters necessaris per a ser fluït en xinès. Per tant, per establir el nostre propi model i poder elaborar aquest examen tipus test, hem consultat diferents obres acadèmiques, com per exemple “Assajos sobre llengua i escriptura” de He Nanlin, docent de la Universitat de Jiangsu; o “El xinès i la seva escriptura fonètica” i “54 aspectes comparatius entre la cultura xinesa i l’occidental” de Gu Zhengkun, professor del màster en Literatura Universal de la Facultat de Llengües Estrangeres de la Universitat de Pequín. Vine i accepta aquest repte! (Atès el caràcter acadèmic de l’examen i la possibilitat de tenir un ampli rang d’edat entre els participants, no s’ha inclòs cap terme d’argot d’Internet). (Traduït del xinès)